Corre Manel, treu-li la pols, tornem als orígens. Bé, no fa tant de temps que "The Rising Tide" va caure a les meves mans, i més tard el "Diary", però es que jo sóc poc temps, així que relativament fa un bon tros. I tot plegat mentre la pizza s'escalfa al forn. A vegades quan l'obro (el forn), se m'entelen les ulleres. Baf, en dèiem.
Origen 2
Origen 3
25 de febr. 2007
10 de febr. 2007
Al terrat de casa l'àvia
Al terrat de casa l'àvia
no hi neva ni hi plou,
però en Tomàs i en Bryan
hi prenen el sol.
Des d'aquí es veu tota la ciutat - digué en Bryan
Tot això abans eren camps - digué en Tomàs
Al terrat de casa l'àvia
no hi neva ni hi plou.
4 de febr. 2007
The Moonlight Singers
Més d'una vegada algú m'ha dit: és millor fer una sola cosa i fer-la bé. Altres som més de fer-ne moltes, i si es pot, amb un mínim de dignitat. Així doncs, apart d'altres coses que un home modest pot fer en la seva vida, jo i un home a qui li agraden els gats intentem fer cançons. En genaral són cançons de diumenge a la tarda (diumengealatarda). Sempre d'una forma autodidacta, i sense gastarnos els quartos amb intruments d'alt standing.
Feta la introducció, anem a l'objectiu: Si voleu ser més feliços visiteu-nos i escolteu-nos
Feta la introducció, anem a l'objectiu: Si voleu ser més feliços visiteu-nos i escolteu-nos
forat fosc
Molts dies dins el mateix forat fosc, donan't-hi voltes, el mateix escenari, destruint els dies, les hores i els pensaments ingenus, és tard sempre, cada dia, de manera constant.
Només surto del forat fosc per mirar Futurama i per provar de tocar un fragment de Peaches En Regalia amb un petit xilòfon de colors. Futurama és genial, Futurama és bo. Bo de debó. Ni és vulgar ni cal treure's el jersei negre de coll alt per mirar-ho assentat des del sofà. Es pot mirar tot bebent un te amb tres gotes de llimona i dues de llet, amb texans, pantalons de pana, camisa i corbata o batin de seda vermella d'importació. Ets pots comprar els DVD's si treballes al migdia, o pots comprar dues bosses de 250 grams de te de Colòmbia i escoltar com s'escalfa l'aigua dins el pot metàl·lic damunt els fogons durant la mitja part.
Al vespre, quan surts de nou una estona del forat fosc, pots provar de colpejar el xilòfon amb totes les ganes que et quedin. Si toques les notes agudes massa estona se't posen dins del cap, et tornes boig, i necessites mirar un capítol de Futurama, però com que no has comprat els DVD's perquè vas preferir comprar dues bosses de 250 grams de te de Colòmbia, no pots mirar cap capítol, i decideixes que durant 5 minuts tocaràs només notes greus, que tampoc és tan trist, a menys que toquis moltes notes sostingudes.
El que més ràbia ens fa a la gent que vivim dins un forat fosc, és la gent que fa veure que també està dins un forat fosc, però que en realitat viuen en una gran esplanada sota la llum dels grans fluorescents. Et diuen que estan farts de viure en un forat fosc i es queixen i expliquen com de dura és la seva vida, però en realitat, si estiguessin en un forat fosc veritable no s'atrevirien a dir que la vida és dura (jo no ho dic mai seriosament, només quan no sé que dir), i sabrien que la gent que viu en un forat fosc mira Futurama, toca el xilòfon al vespre, tenen dues bosses de 250 grams de te de Colòmbia dins l'armari, i el congelador ple de molles de pa que sovint s'incorporen dins els glaçons i suren dins el got un cop el glaçó és incorporat a la beguda i es desfà.
Només surto del forat fosc per mirar Futurama i per provar de tocar un fragment de Peaches En Regalia amb un petit xilòfon de colors. Futurama és genial, Futurama és bo. Bo de debó. Ni és vulgar ni cal treure's el jersei negre de coll alt per mirar-ho assentat des del sofà. Es pot mirar tot bebent un te amb tres gotes de llimona i dues de llet, amb texans, pantalons de pana, camisa i corbata o batin de seda vermella d'importació. Ets pots comprar els DVD's si treballes al migdia, o pots comprar dues bosses de 250 grams de te de Colòmbia i escoltar com s'escalfa l'aigua dins el pot metàl·lic damunt els fogons durant la mitja part.
Al vespre, quan surts de nou una estona del forat fosc, pots provar de colpejar el xilòfon amb totes les ganes que et quedin. Si toques les notes agudes massa estona se't posen dins del cap, et tornes boig, i necessites mirar un capítol de Futurama, però com que no has comprat els DVD's perquè vas preferir comprar dues bosses de 250 grams de te de Colòmbia, no pots mirar cap capítol, i decideixes que durant 5 minuts tocaràs només notes greus, que tampoc és tan trist, a menys que toquis moltes notes sostingudes.
El que més ràbia ens fa a la gent que vivim dins un forat fosc, és la gent que fa veure que també està dins un forat fosc, però que en realitat viuen en una gran esplanada sota la llum dels grans fluorescents. Et diuen que estan farts de viure en un forat fosc i es queixen i expliquen com de dura és la seva vida, però en realitat, si estiguessin en un forat fosc veritable no s'atrevirien a dir que la vida és dura (jo no ho dic mai seriosament, només quan no sé que dir), i sabrien que la gent que viu en un forat fosc mira Futurama, toca el xilòfon al vespre, tenen dues bosses de 250 grams de te de Colòmbia dins l'armari, i el congelador ple de molles de pa que sovint s'incorporen dins els glaçons i suren dins el got un cop el glaçó és incorporat a la beguda i es desfà.
Enceto, encetes, encetem
Jo tenia un altre blog. Era més aviat seriós i fosc, i poca gent en tenia la direcció. En realitat, poques vegades hi escrivia. L'altre dia em vaig dir, Manel Juvé, t'has de fer un nou blog. I aquest és el blog, o projecte de blog.
Per cert, no em dic Manel Juvé.
Per cert, no em dic Manel Juvé.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)