fotos velles d'una caixa vella

Lo piano vermell

Ahir vaig anar a la llibreria a buscar "Lo piano vermell", el còmic del dibuixant Max sobre Pascal Comelade, i que des de Nadal tenia encarregat i per ves a saber quin motiu ha tardat dos mesos i mig a arribar.
Després de dinar, amb una tasseta de te d'aquest barato de bossa i amb el CD que inclou el còmic sonant (El Steinway a la guillotina - un directe inèdit) vaig començar-lo a llegir... Més aviat curtet i d'argument surrealista (República Lògic-Fobista dels Encantats?? Cinc-cents pianos vermells??), però molt ben il·lustrat, van aparaixent diversos personatges que s'identifiquen ràpidament amb coneguts cantautors, poetes i altra gent interessant i no tant de casa nostra (Pau Riba, Jaume Sisa, Enric Cassases...).
I el millor del tot és que en Pascal no surt fins al final, ni tan sols n'és el protagonista, pel que no és un llibre empalagós i vanitós sobre un gran artista sobrevalorat... o almenys no dóna aquesta impressió...

Cançó del dia: Pascal Comelade i PJ Harvey - Love Too Soon

Fa 2 anys feia poemes absurds de merda. I ara també. Fa un rato era dia 10, i com si encara ho fos; just fa 2 anys que vaig publicar aquest poema il·lustrat tan gran i digne com els poemes merda (que no pas poemes de merda) de l'Enric Cassases, que respecto molt però que em fa pal llegir, com tots els poemes que no he escrit jo, perque no els entenc. :

http://el-somiatruites.blogspot.com/2007/02/al-terrat-de-casa-lvia.html

Somiatruites d'espinacs

Tot plegat poca cosa té a veure amb fa un any, per això mica en mica se m'ha anat morint el blog com se'm moren les converses pel messanger amb la gent poc interessant. Ells deuen pensar el mateix, se'm moren les converses amb aquest noi poc interessant. És l'únic que tenim en comú. La gent hauria de canviar els dimecres a la nit davant el portàtil de merda pels dimecres a la nit de la canyeta al bar. Bla bla bla que demà tots plegats treballem. Avui no és dimecres és dimarts. Avui m'he fet un cafè amb llet després de dinar enlloc d'un tallat. Encara no és fosc i d'ara a la foscor només hi haurà hores absurdes i malgastades a la feina que l'any que ve ja no recordaré. No serveixen per res.

aquesta web està molt bé: http://radiobutt.blogspot.com/

La cançó del dia: Albert Pla - Somiatruites