31 de març 2007
26 de març 2007
I got a broken face
Quan era petit creia que al 2007 la medicina hauria avançat tant que tot es podria curar.
- Doctor, em fa mal el pàncrees.
- Un altre vegada Manel? Que no es cuida?
- A vegades menjo fuet.
- Bé, li receptaré un altre pàncrees.
- Vale.
- Però faci'm el favor de cuidar-se una mica més.
- Doctor, em fa mal el pàncrees.
- Un altre vegada Manel? Que no es cuida?
- A vegades menjo fuet.
- Bé, li receptaré un altre pàncrees.
- Vale.
- Però faci'm el favor de cuidar-se una mica més.
25 de març 2007
les barbes estan de moda
En 6 metres quadrats l'Home escoltava el "Come On Die Young" de Mogwai tot bevent una cervesa mexicana i repassant uns apunts que algú li havia dit que eren importants. El conjunt de totes 3 coses donava un cert grau de sofisticació a la nit de diumenge. Probablement qualsevol noia intel·ligent i atractiva hagués caigut als seus peus veient -lo en aquella situació, fent-se l'interessant i rascant-se la barba de tant en tant fent com que pensava coses d'intel·lectuals. Uns dies abans un amic seu li havia dit: "Les barbes estan de moda".
Potser si que ho estaven, de moda, com ho estaven moltes altres coses. En tot cas això no era el què preocupava a l'Home. L'Home estava preocupat perquè els diumenges sempre ho estava. La seva vida podia ser un mar sense onades o una pedra d'aquestes fines i erosionades per l'aigua que la gent recull absurdament (l'Home també les recollia), però res podia evitar que els diumenges fossin dia de preocupació.
Quan l'Home estava content, acostumava a pensar que les coses sempre es solucionen soles. De fet, tenia tota una teoria al respecte. Creia que quan et ronda un problema pel cap, és millor no pensar-hi, perquè ja es solucionarà sol. Mai però, s'havia de pensar que les coses es solucionarien soles, perquè llavors no ho feien. És a dir, si creus que es solucionarà sol, no es solucionarà. Simplement no has de creure res, sinó resignar-te a acceptar el problema, és llavors quan casualment apareixerà algú o alguna cosa que el solucionarà.
Quan l'Home estava trist, es feia una llista mental dels problemes que tenia. Alguns eren absurds, alguns més greus, i d'altres ni existien. Però sigui com sigui l'Home intentava batre cada setmana el rècord de problemes per intentar sentir-se l'home més desgraciat del món. Però no passa res, perquè si l'endemà estava content, els problemes es solucionaven sols.
"I al final què?", preguntava la gent a l'Home. "Al final, l'única cosa important és mantenir en equilibri el balanç de dies contents i dies tristos". I com si fos una sentència quasi filosòfica digne d'un manual d'autoajuda, l'Home apagà el llum de l'escriptori, es rascà la barba, i se'n va anar a dormir.
Potser si que ho estaven, de moda, com ho estaven moltes altres coses. En tot cas això no era el què preocupava a l'Home. L'Home estava preocupat perquè els diumenges sempre ho estava. La seva vida podia ser un mar sense onades o una pedra d'aquestes fines i erosionades per l'aigua que la gent recull absurdament (l'Home també les recollia), però res podia evitar que els diumenges fossin dia de preocupació.
Quan l'Home estava content, acostumava a pensar que les coses sempre es solucionen soles. De fet, tenia tota una teoria al respecte. Creia que quan et ronda un problema pel cap, és millor no pensar-hi, perquè ja es solucionarà sol. Mai però, s'havia de pensar que les coses es solucionarien soles, perquè llavors no ho feien. És a dir, si creus que es solucionarà sol, no es solucionarà. Simplement no has de creure res, sinó resignar-te a acceptar el problema, és llavors quan casualment apareixerà algú o alguna cosa que el solucionarà.
Quan l'Home estava trist, es feia una llista mental dels problemes que tenia. Alguns eren absurds, alguns més greus, i d'altres ni existien. Però sigui com sigui l'Home intentava batre cada setmana el rècord de problemes per intentar sentir-se l'home més desgraciat del món. Però no passa res, perquè si l'endemà estava content, els problemes es solucionaven sols.
"I al final què?", preguntava la gent a l'Home. "Al final, l'única cosa important és mantenir en equilibri el balanç de dies contents i dies tristos". I com si fos una sentència quasi filosòfica digne d'un manual d'autoajuda, l'Home apagà el llum de l'escriptori, es rascà la barba, i se'n va anar a dormir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)