Les èlfiques noies de cabellera pèl-roja, les dones grans que t'ajuden a trobar la parada correcta de l'autobus, els desconeguts et donen conversa i la música tradicional irlandesa comparteix amb la Guinness totes les nits als pubs. El cel és gris però els carrers són plens, sota les caputxes la gent camina pels carrers de Dublin mentre la fina pluja nomès et mulla les ulleres. I quan marxen els núvols els parcs s'omplen de gent enyorada de sol.
Allà l'herba hi creix fins a les teulades, el verd tenyeix qualsevol mirada a l'horitzó. Un te després d'un dinar, o una cervesa a qualsevol hora.
Pots travessar l'illa amb autocar i passejar pels Cliffs of Moher, 200 metres de precipici fins al mar i el vent que et colpeja la cara.
Seus a l'autocar, escrius unes línies, mires l'arc de sant martí. Visites obligades o passejades pel jardí botànic desitjant compartir aquells moments amb alguna preciosa irlandesa. Els esquirols s'apropen fins als teus peus acostumats ja als encontres amb humans.
I tornes cap aquí després de sis dies prou intensos per ser a ser recordats i prou relaxants com per oblidar que les responsabilitats i obligacions ancoren la teva vida.
