Quan a Barcelona plovia, en Manel corria per intentar que aquella aigua infecte, que arrosegava tota la merda flotant, no li mullés el crani. Quan a Casa plovia, en Manel corria per no mullar-se el crani, o no corria.
1 comentari:
Anònim
ha dit...
Manel, sóc ta mare... deixa estar l'ordinador i vine a dinar!
Vides humils sense somriure. Plou feliçment En un el cel gris [al fons
1 comentari:
Manel, sóc ta mare... deixa estar l'ordinador i vine a dinar!
Vides humils
sense somriure.
Plou feliçment
En un el cel gris
[al fons
Publica un comentari a l'entrada