Hi ha coses i noies a les que hi renuncies mil vegades, d'aquelles que dius "des d'avui ja no hi pensaré més". Però si és d'aquelles coses que sovint les veus passar, tot i no poder-les tenir, els pensaments tornen, i quan algú et pregunta "però tu no hi havies renunciat?" respons "jo??".
Tot i així sempre hi ha un dia en el que t'adones que la renuncia ha de ser definitiva, o que com a mínim hauria de ser-ho i per tant s'ha de fer tot el possible per dur a terme aquesta renuncia. Que ja n'hi ha prou d'estar encantat creant futurs impossibles, situacions estúpides i modelant la seva personalitat al propi gust tot i sabent que a la pràctica la probabilitat de què sigui així és zero. Idealitzar vaja.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
pots llogar un cor blanc d'alemania, buit i amb moltes cordes per tocar. llavors, et poses un vestit blanc i enamores al nosaltres que et diu que no et preocupis que t'estimen. tothom fa fressa i tothom envia missatges, tocar el cor de la reina amb un somriure d'aigua estancada no es pot fer cada dia. vet aquí una aposta d'amor indecís. i a la carretera una antena pero on hi passen anhels i desitjos del nosaltres que mai entendrem. un rem de passió porta el timó cap a la desperació dels que estimem
Publica un comentari a l'entrada