coses de les 5 am

vaig MOher com un aglà al mig d'un bosc caducat en la immensitat del festí prodigiós. I és que ningú és capaç de demostrar que realment val la PANA seguir el camí establert entre tots plegats. Procediment previsible i esperat i desitjat. Observeu el vol de qui té suficient paciència com per absorbir del temps els millors moments. ELs grans records, aquelles coses que no vols que es perdin en la immensitat de l'absurditat més gran que una persona qualsevol vulgar i estúpida pot arribar a imaginar. Quan ella és concient que l'¡aprecio i de totes maneres fa veure que no se'n adona, o potser és involuntari, com el destí cobert d'un plàstic que no transpira i no deixa respirar els que necessiten un moment de silenci inesperat. Seu, amb calma, pren un cafè o tan sols observa com es mouen els qui de tu en diuen objecte inanimat. Que tu, tan bé com ells, saps que l'únic que esperes és la seva resposta. Espera, respìra, dorm, somia, deixa que tot es posi al seu lloc, i sinó, sempre ets a temps d'agafar la llibreta més vella del calaix més trinxat i esciure quatre frases de merda com volent expressar el que ni tan sols el teu cor, un òrgan de merda, no és capaç d'expressar. Sigues tu mateix, encara que et costi mitja vida.

de somnis

I tota sola ballava tangos sobre el parquet desgastat de la seva habitació. La roba bruta d'ahir apilada en un racó. L'abric i la bufanda encara amb l'olor de tabac de tota una nit embriagada de no sé quantes cerveses i de la tènue llum del bar. Foscor i banda sonora que enterbolien els seus records, èbria de soledat.

----------

Avui he mirat "La ciencia del sueño", d'en Michel Gondry, no sé perquè havia esperat tant per veure-la.




----------

Amarga crisi

tanca els ulls i escreiu, desorienta'pm

Sui la teca viuda no té massa sentit `pts escroire sense miorar el tecñat. Si estàs enamoreat tambñe pots fder-ho. Ranbca erls ulls i es colta el diusco que tens posat, assaoteix el xiclet de menta que mastebjes absurdament. Quin sentit té mirar eñs seus ulls si mai seran meusmmm, si em da `ppor recordsar-la i em fa por seure amb ella i compartit momebts plegats. I és que els desitjos mai es podran complir, així que el què auries de fer és obrir wl ulls i adpnar-te quan més aviat millor de què no hi tens res a fer. Bah., paraules absurdes i mal escrutes en el teclat d'un portàtil de merda.

De nit em fan por

El Latin Jazz mola, però si n'escoltes massa estona seguida se't posa al cap i et tornes boig. Llavors et poses qualsevol disco de Mogwai a un volum suficientment alt com per insonoritzar els crits de qui et truca a la porta perquè no porta claus. És igual, Mogwai vs Eddie Palmieri. Les barreges no són bones, o si. Barreja'm doncs. Vull ser el teu vas de llet amb nesquick, que es dissol super bé. M'agradaria saber tocar el piano i tenir estòmac per veure whiskey mentrestant. Godspeed You! Black Emperor.

cavallets i gronxadors

cavallets i gronxadors
aigua de l'aixeta
en brolla el sortidor
posa't el pijama
maleït cantautor

la cartera plena
de confeti de colors
crema l'àncora
olor de pi
ambientadors de taula

t'estimaria només a tu sola
ni dies ni nits ni estrelles
aigua de l'aixeta
el soroll del mar
i les teves mirades

cervells de broma

és tan fosc,
l'aigua que et mulla,
l'aigua que m'ofega,
quan els pulmons es col·lapsen

cops a cegues,
el sopar és fred,
ja no val res,
no respiro quan em mires

cervells de broma,
pensaments de plàstic,
músiques disperses,
aigua d'un toll negre