I tota sola ballava tangos sobre el parquet desgastat de la seva habitació. La roba bruta d'ahir apilada en un racó. L'abric i la bufanda encara amb l'olor de tabac de tota una nit embriagada de no sé quantes cerveses i de la tènue llum del bar. Foscor i banda sonora que enterbolien els seus records, èbria de soledat.
----------
Avui he mirat "La ciencia del sueño", d'en Michel Gondry, no sé perquè havia esperat tant per veure-la.
----------
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada