coses de les 5 am

vaig MOher com un aglà al mig d'un bosc caducat en la immensitat del festí prodigiós. I és que ningú és capaç de demostrar que realment val la PANA seguir el camí establert entre tots plegats. Procediment previsible i esperat i desitjat. Observeu el vol de qui té suficient paciència com per absorbir del temps els millors moments. ELs grans records, aquelles coses que no vols que es perdin en la immensitat de l'absurditat més gran que una persona qualsevol vulgar i estúpida pot arribar a imaginar. Quan ella és concient que l'¡aprecio i de totes maneres fa veure que no se'n adona, o potser és involuntari, com el destí cobert d'un plàstic que no transpira i no deixa respirar els que necessiten un moment de silenci inesperat. Seu, amb calma, pren un cafè o tan sols observa com es mouen els qui de tu en diuen objecte inanimat. Que tu, tan bé com ells, saps que l'únic que esperes és la seva resposta. Espera, respìra, dorm, somia, deixa que tot es posi al seu lloc, i sinó, sempre ets a temps d'agafar la llibreta més vella del calaix més trinxat i esciure quatre frases de merda com volent expressar el que ni tan sols el teu cor, un òrgan de merda, no és capaç d'expressar. Sigues tu mateix, encara que et costi mitja vida.