La cançó de la renuncia (mandarines per a oblidar)

I és la cançó de la renuncia,
de quan el teu cervell està cansat
de donar voltes a la mateixa història
el trist i vell conte de l'Enamorat

Jo no prenc Prozac ni fumo tabac
però em passo les tardes dormint al sofà
no vull pensar en ella ni avui ni demà
menjo mandarines per a oblidar...

I és la cançó de la vergonya,
de quan t'adones que ella ja ho sap
quan veus que no cal perdre més el temps
que el què no tens ara no ho tindràs mai més

Jo no prenc Prozac... menjo mandarines per a oblidar...

I és la cançó de les excuses
les que ella m'explica per no trencar-me el cor
però igualment és una tortura
com si directe als mugrons em cremessin amb foc

Jo no prenc Prozac... menjo mandarines per a oblidar...