final forçat

Vivia dins d’un pou fosc, humit i amb les parets plenes d’un verdet llefiscós que cada cop que intentava enfilar-se per sortir-ne li relliscaven les mans i els peus. El pou només tenia una hora de llum al dia, quan el sol del migdia quedava just al damunt, moment que ell aprofitava per llegir un capítol del Llibre.

Aquell llibre l’havia portat dins del pou en els primers capítols, tot prometent la Gran Revelació. I el mateix llibre, en els capítols finals, li havia de proporcionar la resposta a com sortir-ne, amb una única condició; no podia saltar-se cap capítol, cap pàgina, cap línia ni cap paraula. Així doncs, avançava a capítol per dia quan al migdia el sol li permetia fer-ho, i quan els núvols cobrien el cel, maleïa la seva pròpia existència i la de l’autor del Llibre.

El Llibre tenia 104 capítols, de 13.001 paraules cadascun. No tenia un argument definit, i tampoc es situava en un context concret. Eren reflexions de l’autor aparentment col·locades a l’atzar, motiu pel qual la seva comprensió era més aviat difícil. Sovint en perdia el fil i havia de reprendre el capítol des del principi.

S’alimentava de les llaunes de conserves del caprabo que havia comprat abans de baixar al pou, bevia aigua del mateix pou i dormia repenjat a la paret humida, cobert d’aigua de cintura cap avall. El què més enyorava de la seva antiga vida, però, no eren els canelons de la iaia, ni el vas de llet amb nesquick d’abans d’anar a dormir, ni el matalàs de làtex comprat a la teletienda, sinó la companyia humana. Enyorava les converses profundes i les converses absurdes, els silencis plaents acompanyat de qui estimava i els silencis inquietants de qui adorava. Sigui com sigui, en aquells moments hauria venut la seva ànima a qualsevol desgraciat a canvi de la companyia d’alguna d’aquelles persones que formaven part dels seus records.

Els dies anaven passant. La seva vida cada vegada tenia menys sentit i la seva racionalitat anava minvant. Buscava converses amb les pedres centenàries del pou tot intentant desxifrar l’enigma de la Gran Revelació que, en els últims capítols del llibre, li havia de permetre sortir d’aquell forat. La seva por més gran era acabar el llibre sense haver-lo entès prou com per resoldre l’enigma, i quedar atrapat allà dins per sempre més.

Després de quasi quatre mesos dins d’aquell pou, va arribar al final del Llibre veient com el seu temor més gran es feia realitat; havia acabat el Llibre sense arribar a una conclusió aparent ni obtenir la resposta a com sortir del pou. Rellegí l’últim capítol del Llibre desenes de vegades quan el sol del migdia li permetia fer-ho, buscant alguna frase o algun paràgraf que entre línies li proporcionés la informació necessària per a fugir d’allà. No la va trobar pas.

Un dia però, un excursionista que passava per allà va llançar una moneda de 10 cèntims al pou. De seguida va escoltar com des de dins del pou algú li demanava ajuda.

I així va ser com ell va aconseguir ser rescatat del pou, i amb els 10 cèntims que l’excursionista havia llançat es va comprar dos caramels d’eucaliptus.