l'armari dels mitjons molls

Quan se't rebenta una tuberia d'aigua dins l'armari empotrat i et trobes els calçotets molls de bon matí, o quan l'aigua de la dutxa es filtra per la paret i surt per l'habitació de costat, o quan explosiona la instal·lació elèctrica del lavabo i et dutxes amb la porta oberta perquè la tènue llum del passadís t'il·lumini dolçament la minga, o quan els tubs de la calefacció tenen una fuita i les aixetes del lavabo rebenten i van perdent aigua mentre feliçment et rentes les dents a la cuina i a la factura de l'aigua s'hi van afegint zeros, o quan el vidre de la finestra de la cuina es desprèn del marc i cau estrepitosament pel celobert fent sortir tots els veïns aviam què passa, és llavors quan desitges viure en una tenda de càmping en un descampat qualsevol i no en un pis de merda que lamentablement s'assembla cada vegada més al de "The Young Ones".

Per altra banda avui he coincidit a l'ascensor amb la veïna del 8è, jo portava els walkmans posats, "i si me pregunten què tal, diré que normal, que jo només sóc un robot, joder no ho sé tot", i ella també portava els auriculars posats. Jo m'he tret l'auricular dret per saludar, ella s'ha tret l'esquerre. Durant tot el trajecte cap dels dos s'ha tornat a posar l'auricular que s'havia tret, com dient, si vols dir-me algo t'escoltaré, però en realitat jo no li volia dir res, i ella a mi probablement tampoc. Quan l'ascensor ha arribat al meu pis li he dit adéu i m'he tornat a posar l'auricular, i ella suposo que ha fet el mateix. Realment el món està farcit de sosos, i m'incloc en aquest trist grup. El pròxim dia que a l'ascensor em preguntin a quin pis vaig, diré: al que tu vulguis, guapa.