poema tal com surt

És el poema de l'absurd,
esdevingut improvisat,
una cervesa reposant,
l'espera i la soledat.

Gent tota semblant,
creguts, la vanitat,
no és pas el camí més curt
no és la radio, és l'absurd.

Llavors què passa, qui ets tu?
no és pas ple, és buit
llavors quan sopes, menges gasolina?
Reposa, respira.

Al glop petit, cal esperar
un altre cop, improvisat
l'aigua vessa del vas buit
és el poema tal com surt.