no vull que em convencis

Converses impossibles; impossible parlar-hi. La ràbia que t’ennuvola la ment i que voldries poder controlar. Hi penses, inspires i expires. És difícil no caure en la trampa de la provocació, el què ells busquen, un equip contra tu. Finalment te’n vas a dormir, esperant no recordar-ho demà i que tot flueixi com sempre.

senyor Jacinto; frases cèlebres

El senyor Jacinto ja deu tenir més de 80 anys, és el veí del 3r pis, i quan et diu adéu sempre fa OK amb la mà. El senyor Jacinto és un filòsof sense voler ser-ho. Reflexiona sobre la vida quan te'l trobes a l'ascensor, i sempre et deixa anar alguna de les seves frases, que amb més o menys sentit, fan gràcia:

Primero eres tu, después tu, y luego, si sobra: para ti.

Veient l'esquela d'un veí que s'havia mort, penjada a l'entrada del replà, em va dir: Sabes porqué se ha muerto? ... Porque estava vivo.

o passejant per una fira d'antiguitats: Si te lo vendes, ya no lo tendrás.

El senyor Jacinto sempre riu, mai està trist, i de jove, pintava quadres.

aviat, aviat

Amb 11 cançons i uns 30 minuts de durada, "Marina, tu no fas nosa" serà el nom del nou disc de Moonlight Singers, després de més d'un any de diumenges (i dissabtes!) a la tarda fabricant cançons instantànies. Així doncs només ens falta pensar en una caràtula prou decent per posar-nos a fabricar en sèrie el nou disc, que modèstia apart, és un disc de hits. No hi ha cap cançó per omplir temps, no, no, és un disc com Déu mana. La tirada inicial serà de tretze mil millons d'exemplars, o potser només vint o trenta. Encara està per veure.

Llista de cançons:

01 El copdeporta orgullós de tota ment oculta (Amb greu satisfacció)
02 Marina, tu no fas nosa
03 La bombolla d'en Vicenç
04 El carter s'ha mullat perquè plou
05 L'embús
06 El Pallasso Bipolar
07 El camí més curt
08 Cadàvers a contrallum
09 A song about the jungle (Cuidado!)
10 Menja-sugus
11 La vella del fons mar

Comença a escoltar-lo


P.D.: Plou un ou

kaydvcfnsk kdbc jdbc. uevbb!

Invento idiomes, espero el tren. Invento persones, espero la ment. Que la ment desperti, o que assenyali ben lluny, que l'horitzó separi qui em coneix i qui no. Que de tot plegat no en resti ni la més absurda passió.

Ah!, tu ho saps!; la vida només són records; el temps no es para: 1, 2, 3.... Invento idiomes, espero el tren. Ara és un record, no t'esberlis el cap, no els oblidis pas: viure dels records i fer-ne de nous. 1, 2, 3...

si vols ser tu, torna enrere.

Música per a simis. NO sé pas què vull, perquè he decidit, o tot plegat s'ha decidit sol. Dubtes, conclusions, esperes i de tot plegat, només un record d'odi. L'odi no és bo, llavors toca resignació, acceptació, inspiració i expiració. Seu, pensa, era jo o volia ser un altre. Quan sóc jo no vull, i quan vull no ser-ho tant me fa. La PREGUNTA és quan sóc MÉS jo, quan deixo fer, o quan busco ser qui no sóc normalment, que de totes maneres pot ser el meu veritable JO: És a dir; deixar-lo sortir.

Crec que prefereixo veure com es panseixen totes les flors del meu jardí de plastilina abans que mirar de reüll allò que mai seré o que de moment no vull ser.

404 euros per un pollastre a l'ast

CHA CHA CHA CHA

Tot és ple, tot és buit, i el mosquit s'escapa d'entre els dits i no mor esclafat, és el destí, l'ha salavat, i a mi no, a mi m'ha enterrat.

Tot és sec, tot és mort, tot és un desert on abans hi havia mil bolets, que n'omplien fiambreres o en feien estofats.

El mal retorna quan l'havies quasi oblidat, quan ho creies solucionat només t'havies avançat.

Sempre hi ha situacions, però, a considerar, que les hauriem de meditar. Com hi he anat a parar;

I la pluja ha mogut el meu destí, com? ves a saber. L'Imprevist, tot de sobte, i un monstre nu cridant des d'un balcó sobre el meu entrepà de xistorra veient com l'aigua ja no s'empassa per les clavegueres i s'emporta tota la merda del carrer. I em desperto allà estirat, en aquell lloc que no és meu, i no en vull marxar. M'agrada temptar la situació, fer el què no faria si no hagués plogut, allargar-ho al màxim. Potser per veure la seva reacció, per veure si fa cara de dubte o simplement somio i m'invento tot allò i ni tan sols ha plogut, o fa sol, o no és de nit, potser és de dia, infinites combinacions.

CHA CHA CHA CHA

CACTUS TOMÀS

El Cactus Tomàs
espera,
solitari al desert immens,
a què el vinguin a
buscar
Quan s'avorreix compta
grans de sorra

la bombolla d'en Vicenç

A vegades, sense saber molt bé perquè, apareixes en algun racó del món desconeixent com has anat a parar fins allà.

Avui a la tarda m'he despertat al mig d'una sala, rodejat de gent que m'importava més aviat poc i parlant de coses que no m'inspiraven més que avorriment o ganes de riure per no plorar. I és que a vegades et deixes portar pel joc, pel no pensar, pel seguir el camí marcat, el dels altres, que creus teu. Hi ha qui, com jo, es desperta de tant en tant i es pregunta què hi fa allà i quin sentit té ser-hi. No és el meu camí, és el dels altres, però per por, o pel no pensar, l'acabo seguint. I després en fujo, però hi torno a entrar, i en torno a fugir, i al final, busco refugi sota qualsevol teulada, d'aquestes d'uralita, que amb un cop de vent se'n va volant.

És com la bombolla d'en Vicenç, la bombolla que rebenta quan bufa el vent, la bombolla que vola quan ningú la veu. Quan ningú s'hi fixa en Vicenç s'adorm, i quan es desperta tot el què importa és mort.