27 d’oct. 2007
no vull que em convencis
Converses impossibles; impossible parlar-hi. La ràbia que t’ennuvola la ment i que voldries poder controlar. Hi penses, inspires i expires. És difícil no caure en la trampa de la provocació, el què ells busquen, un equip contra tu. Finalment te’n vas a dormir, esperant no recordar-ho demà i que tot flueixi com sempre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Al matí sempre es veuen les coses d'una manera diferent. A la nit tot és més fosc i tenim por de la soledat.
Publica un comentari a l'entrada