Música per a simis. NO sé pas què vull, perquè he decidit, o tot plegat s'ha decidit sol. Dubtes, conclusions, esperes i de tot plegat, només un record d'odi. L'odi no és bo, llavors toca resignació, acceptació, inspiració i expiració. Seu, pensa, era jo o volia ser un altre. Quan sóc jo no vull, i quan vull no ser-ho tant me fa. La PREGUNTA és quan sóc MÉS jo, quan deixo fer, o quan busco ser qui no sóc normalment, que de totes maneres pot ser el meu veritable JO: És a dir; deixar-lo sortir.Crec que prefereixo veure com es panseixen totes les flors del meu jardí de plastilina abans que mirar de reüll allò que mai seré o que de moment no vull ser.
2 comentaris:
t'has deixat l'olor C
M'agrada com escrius, em sembla que ja tens una lectora més eh^^ un petonàs!
Publica un comentari a l'entrada