Invento idiomes, espero el tren. Invento persones, espero la ment. Que la ment desperti, o que assenyali ben lluny, que l'horitzó separi qui em coneix i qui no. Que de tot plegat no en resti ni la més absurda passió.
Ah!, tu ho saps!; la vida només són records; el temps no es para: 1, 2, 3.... Invento idiomes, espero el tren. Ara és un record, no t'esberlis el cap, no els oblidis pas: viure dels records i fer-ne de nous. 1, 2, 3...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
I el diccionari bilingüe "Idioma inventat tot esperant el tren-Català" quan surt? ;-)
tot depèn dels trens que se'm escapin ;)
I els trens arriben i marxen, però la història sepre continua...endavant. Un petonàs!
Publica un comentari a l'entrada